PERSONES DESOCUPADES A GUADASSUAR

Resultats del primer trimestre de 2012, comparat amb 2011:


gener: 438 persones (372 el 2011)

febrer: 462 persones (423 el 2011)


març: 479 persones  (415 el 2011)





què fa el govern municipal del PP?

I el govern de l'Estat?

SOBRE LES GRAVACIONS DELS PLENS

Joan V. Puchol Pérez, regidor de Compromís a l’Ajuntament de Guadassuar

EXPOSE: Des que vaig començar a exercir les meues funcions com a regidor, ja fa uns quants anys, tenia per costum enregistrar, al meu càrrec, les sessions plenàries. Fins que en un Ple del 2001 el senyor alcalde m’ho va prohibir expressament. En aquell moment se’m va conculcar un dret, com manifesten diferents sentències judicials, a saber:

PRIMER.- La sentència del Tribunal Constitucional de 15 de febrer de 1990, núm. 20/1990 EDJ 1990/1567, afirma que:

“(...) des de les STTC 6/1981 i 12/1982, fins les SSTC 104/1986 i 159/1986, ve sostenint el Tribunal Constitucional que l’article 20 de la Constitució Espanyola no són sols drets fonamentals de cada ciutadà, sinó que signifiquen el reconeixement i la garantia d’una institució política fonamental, que és l’opinió pública lliure, indissolublement lligada amb el pluralisme polític que és un valor fonamental i un requisit del funcionament de l’Estat democràtic>Així, l’article 21 CE EDL 1978/3879, en els seus apartats, garanteix el dret d’una comunicació pública lliure, sense la qual quedarien buits de contingut real altres drets que la Constitució consagra i falsejat el principi de legitimitat democràtica que estableix l’art. 1.2 CE EDL 1978/3879, i que és la base de tot el nostre ordenament juridicopolític.

De la mateixa manera, la sentència del Tribunal Constitucional de 25 d’octubre de 1999 EDJ 1999/34715, veda qualsevol interferència als drets esmentats, i com a principal i en aquest àmbit, prohibeix l’aplicació de l’anomenada CENSURA PRÈVIA (article 20.2 CE), i fa el següent pronunciament:

“(...) l’exercici de la llibertat d’expressió i del dret a la informació no té altres límits que els fixats explícitament o implícita en la Constitució, que són la resta de drets i els drets de la resta.

La censura prèvia, tal i com s’ha descrit, constitueix un instrument, en ocasions subtil, que permetria en ocasions disposar sobre quines opinions o quines informacions poder circular per ell, ser divulgades, comunicades o rebudes pels ciutadans.

(I això resulta aplicable) a qualsevol mesura restrictiva o que puga tindre un indesitjable efecte dissuassiu sobre l’exercici d’eixes llibertats”.

Partint de les normes i de la jurisprudència constitucional que hem citat, la prohibició, en el seu cas, d’enregistrar les sessions dels Plens de l’Ajuntament de Guadassuar, resulta contrària als drets fonamentals constitucionalment reconeguts a tots els ciutadans i ciutadanes. I, per tant, redevé una decisió NUL·LA DE PLE DRET. Impossibilitar l’exercici legítim del dret a enregistrar i reproduir les sessions públiques dels plens resulta una restricció del dret dels ciutadans i del nostre grup polític a l’obtenció i difusió d’informació d’interés general. La prohibició d’aquest dret a l’obtenció i difusió d’informació d’interés general esdevé, doncs, una censura prèvia prohibida pel nostre ordenament jurídic.

SEGON.-La sentència del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana de 27 de gener de 2009, núm. 42/2009, de la sala contenciós-administrativa, estableix a més, entre altres pronunciaments, que, sent públiques les sessions plenàries dels ajuntaments, limitar el seu enregistrament conculca el dret fonamental dels veïns i veïnes del municipi a la informació veraç.

“les sessions plenàries dels ajuntaments són públiques i (...) no hi ha cap restricció al dret dels ciutadans al seu coneixement directe immediat.

D’entre eixos mitjans d’accés de la ciutadania destaquen iniciatives com la de la mercantil demandant de permetre l’emissió televisiva de la sessió plenària, donat que implica tant la presència en el Ple de la totalitat dels veïns que tingueren interés en el Ple i que –per les limitacions naturals d’espai- no podrien normalment accedir-hi.

La limitació d’accés de les càmeres implicaria la censura prèvia de l’obtenció de la informació, privant d’aquesta manera no sols al mitjà demandant del seu dret fonamental, sinó també el dret fonamental a la informació dels veïns”.

En conseqüència, doncs, cal posar de manifest que l’exercici del dret a la informació i participació dels ciutadans i ciutadanes en l’àmbit polític i administratiu es fonamenta, de manera essencial, en la LLIBERAT D’INFORMACIÓ, motiu pel qual qualsevol limitació o censura en aquest sentit les converteix en una conculacació dels principis informadors de les nostres lliberats fonamentals reconegudes en la Constitució Espanyola, principis essencials per al funcionament del sistema constitucional democràtic i, més en el nostre cas, de les garanties del nostre sistema democràtic de dret.

TERCER.- En relació amb els fonaments de dret esmentats i en el mateix sentit, el Tribunal Suprem, en la sentència d’11 de maig de 2007, reitera de manera inequívoca la jurisprudència constitucional, per vulneració del dret a la informació, a la informació veraç, i la vigència del principi de proporcionalitat en l’apliació de mesures restrictives dels drets fonamentals. Així, aquesta sentència es remet, entre altres, a les SSTC 6/1981, 62/1982, 77/1982, 52/1983, 13/1985, 104/1986, 159/1990, 172/1990, 52/1995, 151/1997, 175/1997, 200/1997, 177/1998, 18/1999, 187/1999, 56/2004 i 159/2005.

QUART.-Finalment, i d’acord amb la ja esmentada sentència del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana de 27 de gener de 2009, i pel que fa al nostre cas:

a)      Els poders públics en democràcia s’han de caracteritzar per la seua coherència i transparència. En aquest sentit, la transparència implica que les decisions dels poders públics han de donar-se a conéixer al major nombre de ciutadans i ciutadanes.

b)      Les sessions del Ple de l’Ajuntament de Guadassuar, com les de qualsevol altre municipi, i així ho marca la llei, són públiques. Eixa publicitat implica en essència que qualsevol ciutadà i ciutadana puga conéixer tot el que puga passar durant el Ple.

c)      La transmissió de la informació en la nostra societat no està restringida, ni de bon tros, als periodistes (TSJ núm. 42/2009). En aquest sentit, qualsevol ciutadà pot recollir dades per qualsevol dels mitjans tècnics que permeta un posterior tractament i arxiu de la informació i, per suposat, qualsevol pot transmetre la seua opinió respecte de les dades que transmet, Eixe dret es troba, a més, reconegut en l’article 19 de la Declaració Universal dels Drets Humans.

d)     L’enregistrament no produieix cap alteració de l’ordre públic durant la sessió plenària. Solament es podrà prohibir aquell enregistrament, com estableix també la sentència del TSJ núm. 42/2009, que “manifestament impliquen una alteració de l’ordre, que impedisquen el normal desenvolupament de la sessió i sols en el moment en què, com a resultat de l’enregistrament, siga impossible continuar amb la sessió plenària, circumstàncies difícils de produir si qui enregistra es limita a enregistrar”.

e)      Finalment, cal posar de manifest que, en el seu cas, la prohibició de l’enregistrament dels plens per part del senyor alcalde de Guadassuar, amb coneixement dels fonaments de dret esmentats en aquest escrit i de la normativa i jurisprudència constitucional, podria implicar la comissió d’un delicte de prevaricació tipificat en l’artcile 404 del Codi Penal.

Per tat això

COMUNIQUEM: que el nostre grup polític procedirà a enregistrar les sessions de Ple ordinàries i extraordinàries del consistori per procedir a la posterior difusió amb l’objectiu de garantir als ciutadans i ciutadanes del nostre poble els seus drets fonamentals.

Guadassuar, a 10 d’abril del 2012

 

Joan V. Puchol Pérez

Regidor de Compromís

MOCIÓ ALLIBERAMENT PEATGE AUTOPISTA A7

En Joan V. Puchol Pérez, com a Regidor de l'Ajuntament de Guadassuar, en representació del Grup Municipal Compromís, i en aplicació dels articles 91 i 97 del R.O.F., presenta per a la seua inclusió i debat davant del Ple Ordinari de l’ajuntament la següent MOCIÓ per al seu debat i aprovació si s’escau.

Davant de la possibilitat de les que concessionàries d’autopistes de Madrid, la ministra del Govern espanyol Anna Pastor ha manifestat la seua voluntat de rescatar aquestes autopistes i finançar el rescat allargant les concessions de les autopistes de Catalunya i del País Valencià, amb els greuge que això suposa de cost el als valencians i valencianes, que hauran de continuar pagant peatge durant més anys per rescatar el de Madrid. Durant molts anys la Comunitat Valenciana ha hagut de patir un enorme greuge pel que fa als peatges. Mentre Madrid es pot connectar amb tots els punt de la península per via rapida gratuïta i no paguen pràcticament peatges, un 48% dels ingressos dels peatges de totes les autopistes de l’Estat es concentra a Catalunya i al  País Valencià. Amb els nous anuncis de la Ministra Pastor aquest greuge, lluny de mitigar-se, s’augmentarà considerablement.

En atenció a estes consideracions, el Ple de l’Ajuntament de Guadassuar acorda:

1- Primer-. L’Ajuntament de Guadassuar manifesta el seu rebuig al possible rescat per part del Govern l’Estat de les autopistes de radi de Madrid a costa d’allargar les concessions de les autopista de peatge del País Valencià

2-. L’Ajuntament de Guadassuar exigeix al Govern de l’Estat respectar els venciments de les concessions de les autopistes sense afectar els recursos del conjunt dels ciutadans i ciutadanes del País Valencià.

Guadassuar, a 10 d’abril del 2012

Joan V. Puchol Pérez

Regidor de Compromís

MOCIÓ AJUDES PENDENTS AGRICULTURA

En nom del grup municipal Compromís li presente la següent moció  per a la seua consideració, debat i aprovació, si escau, en el pròxim Ple Municipal:

El sector agrari valencià no és aliè a l'actual situació econòmica i per tant, necessita suport i incentius per part de les administracions públiques per aconseguir una reactivació d'aquesta activitat vital per a l'economia valenciana, tant des del punt de vista social com a econòmic ja que és un sector que contribueix de forma important al PIB valencià i a la generació de llocs de treball.

Recentment el sector agrari valencià ha patit les greus conseqüències de l'onada de fred que ha travessat les nostres comarques durant la primera quinzena de febrer de 2012. Aquest descens intens i perllongat de les temperatures ha provocat nombroses pèrdues de produccions i afeccions a l’arbrat que es traduiran en una evident disminució dels ingressos, i per tant, de la renda dels llauradors afectats. L'Ajuntament de Guadassuar va aprovar en el darrer ple una moció reclamant ajudes i actuacions per a pal·liar els efectes de les gelades.

Els productors agraris valencians, a més de les gelades, la crisi de preus, la falta de transparència en la formació de preus, el poder de la gran distribució comercial, la falta de relleu generacional, etc., han de sumar-li els diners que l'administració valenciana els deu com a conseqüència de les subvencions de les quals són beneficiaris.

Aquest deute de l'administració feia els agricultors i ramaders valencians els està provocant una perduda de liquidesa que els està fent menys competitius, ja que no poden invertir en les seves explotacions i sumat a la falta de finançament per part de les entitats financeres, està provocant l'abandó de moltes explotacions al no ser rendibles.

A més la Conselleria d'Agricultura presenta pressuposts any rere any inferiors. L'any 2001 el pressupost representava el 4,77% del global de la Generalitat. A partir d'aquest any ha anat disminuint fins a arribar al 2,27% als pressupostos de 2012, evidenciant una reducció de la importància agrària pel Consell del 55,41% en els últims dotze anys. En conseqüència existeixen menys recursos per fer totes les polítiques agràries que hi ha transferides i de les quals, segons l'Estatut d'Autonomia, tenim totes les competències. Un exemple d'aquestes retallades és que aquest any no estan tancades les ajudes per a la millora de les explotacions (Plans de Millora i Pla Renove de maquinària agrícola), que són bàsiques per millorar la competitivitat.

Actualment, existeixen ajudes pendents de pagar als agricultors i ramaders per part de la Generalitat per un import de 22.338.443 euros que corresponen als següents línies d'ajudes: Noves tecnologies i Pla Renove en Maquinària Agrícola, Lluita contra el virus de la Sharka, Reconversió de Cítrics, Pedregada de maig de 2010 al Vinalopó i Baix Segura i Efecte de les pluges persistents en el caqui, Millora competitivitat granja i Foment i manteniment d'activitat apícola.

Totes aquestes ajudes estan pendents de pagar als seus legítims beneficiaris des de l'any 2010, fins i tot alguna amb la Reconversió dels Cítrics i la de Lluita contra el virus de la Sharka des del 2009.

Per tot això, el Ple de l'Ajuntament acorda:

1.         Instar al Consell de la Generalitat Valenciana que liquide urgentment els deutes pendents corresponents a les ajudes concedides als agricultors durant els anys 2010 i 2011.

2.         Donar trasllat d'aquest acord a la Conselleria d'Agricultura, Pesca, Alimentació i Aigua, a la Conselleria d'Economia, Indústria i Comercio i a les organitzacions agràries "La Unió de Llauradors i Ramaders" i "Ava-Asaja"

Guadassuar,  2 d'abril de 2012

Joan V. Puchol Pérez

Portaveu de Compromís

MOCIÓ RETALLS I IMPAGAMENTS ESCOLES DE MÚSICA

Sr. Alcalde de l’Ajuntament de Guadassuar:

En nom del grup municipal Compromís li presente la següent moció  per a la seua consideració, debat i aprovació, si escau, en el pròxim Ple Municipal:

El finançament de les escoles de música, tant dels Centres de Música Autoritzats i Conservatoris com les dependents de les Societats Musicals estan travessant per dificultats com a conseqüència de la política de retalls i impagaments aplicada pel Consell de la Generalitat Valenciana, el que ha provocat les protestes tant de la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana com de la Federació de Centres de Música Autoritzats i Consevatoris.

1- Per una part la conselleria d'Educació va convocar, el 16 de març, les ajudes de 2012 per a Centres de Música Autoritzats i Conservatoris Municipals. L'ordre es publica tres mesos més tard que en exercicis anteriors (en els mesos de novembre o desembre) i si no s'acceleren els tràmits, tal com asseguren des de la conselleria a la Federació de Centres de Música Autoritzats i Conservatoris de la Comunitat Valenciana (Fecemac-CV), no s'abonarà fins al final del curs 2013.

L'import de les ajudes experimenta un repunt en 2012 però els 3.400.140 euros suposen una retallada del 34% respecte a 2009. El finançament d'aquests centres educatius sense ànim de lucre va passar de 5,1 milions en 2009 a 2,3 (-54%) en 2010 i 2011 i arrosseguen un desfasament financer acumulat de 7,4 milions.A més, alguns centres tenen pendent el cobrament de 2010 i cap ha rebut la dotació de 2011.

Fecemac-CV, abans Plataforma, considera insuficient el repunt pressupostari i alerta sobre els impagaments d'ajuntaments i conselleria d'Educació que està portant al col·lapse financer l'educació oficial en el seu nivell intermedi. La Federació està preocupada per la situació dels 62 centres de música i conservatoris municipals que empren a 1.200 treballadors i proporcionen estudis a 9.193 alumnes de més de 200 municipis d'Alacant, Castelló i València.

Aquesta Federació espera una resposta de la conselleria a la proposta que va presentar al desembre i en la qual assumia una retallada “sostenible i responsable” del 10% anual. En la seva proposta, sol·licita 5 milions per 2012 en lloc dels 3,4 assignats i ofereix ajornar a tres anys els 4,9 de diferència dels anys 2010 i 2011.

Aquestes reivindicacions compten amb el respatller del PSPV-PSOE, Compromís, EUPV i els seus representants polítics, la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana
(FSMCV), els sindicats FETE-UGT (Federació de treballadors de l'Ensenyament) i
STE-PV (Sindicat de Treballadors de l'Ensenyament), la Federació d'Associacions de Pares d'Alumnes de Conservatoris de la Comunitat Valenciana (FAPAC-CV) i la Federació d'Associacions de Pares d'Alumnes (FAPA-València), entre uns altres. Així mateix, en desenes d'ajuntaments s'han presentat mocions de suport.

2- Per altra part el Consell ha rebaixat un milió d'euros (-20,5%) el finançament de les Escoles de Música dependents de la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana (FSMCV) per 2012 i ha trencat la seua garantia d'estabilitat. Serafín Castellano, conseller de Governació, després de rebre el premi Euterpe de la Federació el 30 d'octubre va assegurar que “en 2012 no s'a va a rebaixar un euro el finançament de les societats musicals perquè són una prioritat de la Generalitat Valenciana”.

La FSMCV ha manifestat que se sent enganyada davant el compromís de finançament de Castellano per 4.500.000 euros que es queden en 3.575.541 euros després de la resolució de Governació. Aquesta important retallada afecta a l'educació musical no oficial de 60.000 alumnes.

Les escoles de música van sofrir una rebaixa del 54% en 2010 que després de l'acord amb Castellano van quedar en un 23%. En el seu moment, Josep Francesc Almeria, president de la FSMCV, va considerar que l'acord, sense ser totalment satisfactori, pal·liava la situació de les societats musicals i les seves escoles de música.

La Federació va ajornar la seva reivindicació de 15,7 milions per a les societats musicals fins a 2014 per la conjuntura econòmica i després d'aconseguir un acord de 6,4 milions en 2011 que quedava estable per 2012 segons el Consell.

La FSMCV és una associació amb més de 40 anys d'existència que agrupa a 537 societats
musicals d'Alacant, Castelló i València (el 50% del total espanyol) amb 40.000 músics, 60.000 alumnes de les escoles de música i més de 200.000 socis. Les societats musicals són el principal agent cultural de la Comunitat Valenciana segons un estudi de la Universitat de València.

La conselleria de Governació va publicar recentment en el DOCV, la convocatòria de subvencions destinada a la construcció i remodelació de les infraestructures de les societats musicals en 2012 per un import de 600.000 euros que no experimenta variació respecte a 2011. A més, per a la partida d'adquisició i reposició d'instruments musicals es destinen 166.227 euros, un 22,6% menys respecte a l'any passat (215.000 euros).

L'import assignat en 2011 va suposar un 60% menys que la proposta de 15,7 milions de la Federació al Consell que, posteriorment, va presentar Compromís en les Corts Valencianes i que va comptar amb el suport del PSPV-PSOE i EUPV. La FSMCV manté l'objectiu d'aconseguir aquest finançament que satisfaria de forma adequada les necessitats del col·lectiu.

L'Ajuntament de l'Alc ha aprovat en diverses ocasions mocions relacionades amb retalls que han afectat de manera directa a l'Escola de Música i a la Societat Musical Santa Cecília de Guadassuar. Aquests retalls suposen importants entrebancs per a desenvolupar les activitats musicals al nostre poble.

Davant tot això l'Ajuntament de Guadassuar acorda:

1- Manifestar el seu rebuig cap a l'actitud del Consell de la Generalitat Valenciana que dista molt del necessari recolzament tant als centres de música autoritzats i conservatoris com  a les societats musicals i l'escoles de música dependents d'elles.

2- Exigir al Consell de la Generalitat Valenciana que complete el finançament dels Centres de Música Autoritzats i Conservatoris fins arribar a la quantitat de 5.000.000 euros sol·licitats per la Federació corresponent.

3- Exigir al Consell de la Generalitat Valenciana que complete el finançament de les escoles de música fins arribar a la quantitat de 4.500.000 euros compromesos pel Conseller de Governació Serafín Castellanos.

3- Comunicar el present acord al conseller de Governació de la Generalitat Valenciana, a la Consellera d'Educació, als Grups Parlamentaris de les Corts Valencianes, a la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana, a la Federació de Centres de Música Autoritzats i Conservatoris, a l'Escola de Música de Guadassuar i a la Societat Musical Santa Cecília de Guadassuar.

       Guadassuar, 2 d'abril de 2012

Joan V. Puchol Pérez

Portaveu de Compromís