divendres, 30 de març del 2012

Moció PLA D'AJUST


En Joan V. Puchol Pérez,   Portaveu del Grup Municipal BLOC-COMPROMÍS en l’Ajuntament de Guadassuar, presenta la següent

MOCIÓ

El Consell de Ministres va aprovar el Reial Decret-Llei 4/2012 el 24 de febrer que va ser publicat el 25 de febrer, on es determina les obligacions d’informació i els procediments necessaris per establir un mecanisme de finançament per al pagament als proveïdors de les entitats locals. L’objectiu és establir un sistema que permeta abordar el greu problema dels impagaments a les empreses proveïdores dels ajuntaments espanyols, un deute que ascendeix a més de 30.000 milions d’euros.

Els Ajuntaments hauran de remetre al Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques un llistat de factures pendents de pagament amb data anterior a l’1 de gener del 2012. En el llistat hauran de constar la identificació del contractista, l’ import, la data de recepció de la factura i si s’ha iniciat o no un tràmit judicial per part del contractista per al seu cobrament. El termini per a presentar aquesta relació de factures pendents de pagament va ser el 15 de març del 2012.

Per altra banda, hauran de fer arribar al mateix Ministeri abans del 31 de març un Pla d’Ajustament on es contemple el pagament d’eixos deutes i les mesures previstes per a combatre el dèficit. El govern central del PP obligarà a tots els ajuntaments que es pose en marxa un pla d’ajustament on es contemple el pagament d’eixos deutes i les mesures previstes per a combatre el dèficit.

Aquesta normativa és de caràcter obligatori per a les entitats locals i la intervenció haurà d’expedir-ne certificats.

Tots els proveïdors han de cobrar les factures pendents. Però els ajuntaments es troben en situacions límits i aquesta mesura els du a fer un duríssim ajustament en la incorporació de despesa corrent derivat de l’amortització del deute. Per altra banda, aquesta disposició ve donada, en part, pel no pagament del deute de la Generalitat amb els ajuntaments i, per tant, es carrega als ajuntaments indirectament amb el pes del deute. A més a més, és indecent políticament que els diners que el Banc Central Europeu deixa als bancs a l’1%, als municipis, i per tant, a les ciutadanes i ciudatans, ens el cobren aquests al 5%.

Així mateix, el Reial Decret - Llei fixa com a proveïdors que han de cobrar, prioritàriament, aquells que han denunciat el deute de l’ajuntament i els qui accepten una rebaixa del deute; cosa que perjudica directament les xicotetes i mitjanes empreses, i els autònoms.

En definitiva, aquesta disposició esdevé un greu atac a l’autonomia local, que no resol el problema fonamental de l’administració local, la manca d’un adequat i suficient finançament.

Per tot això, proposem al Ple l’aprovació dels següent acords:

1r.- L’Ajuntament de Guadassuar exigeix al Govern Espanyol que modifique  el Reial Decret- Llei 4/2012, en els següents aspectes:

1.1.         Que l’interès a pagar pels ajuntaments siga l’1% més el 0,25.

1.2.         Que les xicotetes i mitjanes empreses, i els autònoms tinguen preferència per a cobrar el deute, especialment els qui el deute dels ajuntaments faça perillar la seua viabilitat.

2n.- L’Ajuntament  de Guadassuar exigeix a la Generalitat Valenciana i a la Diputació de València el pagament a l’Ajuntament de les subvencions que ens deu.

3r.- L’Ajuntament de Guadassuar demana al govern espanyol l’aprovació d’una llei de finançament local que garantisca els recursos suficients a tots els municipis.

Guadassuar, a 28 de març del 2012







Joan V Puchol Pérez
Regidor de BLOC-Compromís



dijous, 29 de març del 2012

29 M. VAGA GENERAL



VAGA GENERAL: VOLEN ACABAR AMB TOT, I NO ENS ANEM A DEIXAR

MOCiÓ CONTRA LA REFORMA LABORAL


En Joan V. Puchol Pérez,  Portaveu del Grup Municipal BLOC-COMPROMÍS en l’Ajuntament de Guadassuar, presenta la següent

MOCIÓ

La reforma laboral que acaba d'imposar el Govern, aprovada amb el Reial Decret del passat 12 de febrer, és la manifestació acabada del pensament conservador en la matèria: lluny de constituir, com proclama, un equilibri de condicions, és l'expressió d'un nou i greu desequilibri entre empresaris i treballadors, que poc té a veure amb el foment de l'ocupació, i molt amb l'establiment d'un nou i injust marc de relacions laborals en les quals l'empresari reforça la seua hegemonia a costa de reduir la intervenció dels treballadors i dels poders públics.

És un atac frontal als principis que inspiren la Constitució Espanyola i per tant podem afirmar sense por a equivocar-nos que el Partit Popular ha trencat el consens constitucional. Així mateix i per si això no fóra poc,  vulnera un dels principis generals del dret, segons el qual els pactes entre les parts, és a dir, els contractes estan per a complir-se i no es poden deixar el seu compliment o no a la lliure voluntat d'una de les parts, en aquest cas, l'empresari.

Així: consagra la privatització dels serveis de col·locació, en mans de les ETT (Empreses de Treball Temporal), col·locant al servei públic d'ocupació estatal en situació de subsidiarietat. Reforça definitivament el paper del sector privat en la formació professional, col·locant fins i tot a les empreses de formació en l'àmbit de decisió de la planificació en la matèria. No aborda en absolut, a pesar de la seua declaració d'intencions, el problema bàsic del nostre mercat de treball, que és la inestabilitat i la temporalitat. Ans al contrari, la fomenta alhora d'eliminar les limitacions al contracte de formació i aprenentatge, posant de nou a l'ordre del dia la possibilitat d'actuació fraudulenta, al poder perpetuar en la pràctica aquests contractes sense garantia alguna que la formació siga real, al no realitzar-se en l'empresa, i tot això amb enormes dificultats de control.

Així mateix, introdueix un període de prova d'un any en els contractes “de suport als emprenedors”, que, de fet, desnaturalitza la seua denominació d'indefinits. Amb independència de la més que dubtosa legalitat d'un període de prova tan dilatat, el que realment s'instaura és un nou model de contracte temporal per màxim d'un any, en el qual, podent renunciar posteriorment als beneficis fiscals o de seguretat social, l'empresari no té obligació alguna de caràcter indemnitzatori (i tot això, en el cas que hi haguera capacitat de control per part de la Inspecció de Treball i de Seguretat Social (ITSS), la qual cosa resulta ben dubtosa). I naturalment, el treballador perd tota capacitat de reclamació pels incompliments legals de l'empresari, la qual cosa extrema més, si hi cap, l'abús.

Per altra banda, introdueix elements de flexibilitat interna (supressió de les categories professionals, extensió de les causes per despenjar-se dels convenis sectorial o provincial donant prioritat als convenis d'empresa, possibilitat de realització d'hores extraordinàries en treballs a temps parcial, lliure disposició per l'empresari com irregular d'almenys el 5% de la jornada de treball, etc…) que no es compensen amb mecanismes de participació dels treballadors i els seus representants en l'empresa ni amb elements de control públic per a impedir l'abús. Inclús, limitant la prorrogació dels convenis, afavoreixen que l’empresari no negocie i prenga les decisions unilateralment.

Per si això no fóra poc, redueix la indemnització per acomiadament improcedent a 33 dies per any i a un límit de 24 mensualitats per a tots els contractes indefinits a subscriure a partir de la seua entrada en vigor i, en una cabriola jurídica, aplica també aquesta rebaixa a partir d'aquest moment als contractes vigents amb anterioritat. Però si l’acomiadament és “objectiu”, la indemnització és només de 20 dies per any i un màxim de 12 mensualitats, amb l’agreujant que tots els acomiadaments es consideren “objectius” a excepció que el treballador prove el contrari.

Aquesta és la fórmula triada per a reduir la “dualitat” del mercat de treball. Enfront del control del frau en la contractació temporal, es tria la reducció de la indemnització. Elimina els salaris de tramitació en el cas d'acomiadament improcedent sense readmissió.

Suprimeix l'autorització administrativa per a les suspensions de contracte, reduccions de jornada i acomiadaments col·lectius (Expedients de Regulació d’Ocupació), en línia també amb les antigues reivindicacions patronals que des de fa temps han pretés (i ara aconseguit) desplaçar als poders públics de les seues decisions d’acomiadar a les persones per raons econòmiques (que flexibilitza fins al paroxisme, a l'establir períodes trimestrals amb molt difícil control), organitzatives o productives. En particular, el paper de la ITSS queda reduït a un mer control formal i procedimental.

I les causes per a que l’acomiadament siguen objectives es fan tan laxes que el treballador queda totalment desprotegit. Criteris com la no acceptació d’un trasllat del lloc de treball, l’absentisme laboral tenint en compte el criteri de les mútues (es torna a afavorir el sector privat), créixer els ingressos més lentament o preveure perdudes poden fer arribar a la paradoxa de acomiadar “objectivament” treballadors tenint més beneficis. 

A més a més, l’empresari podrà rebaixar els sous dels seus empleats apel·lant a termes també laxes com “competitivitat”. Això, unit a l’ampliació dels contractes de formació que precaritzen als joves, els treballs socials per aturats, les bonificacions i exempcions en la Seguretat Social que exclouen a una part dels treballadors i condemna el sistema públic, és un atac directe al sistema del benestar.

El Decret a més, obri la possibilitat d'acomiadaments col·lectius en les Administracions Públiques, al considerar dificultats pressupostàries com causa econòmica, la qual cosa obri la veda per a la massiva reducció de personal laboral en tots els seus àmbits amb la simple plasmació pressupostària de la voluntat política de fer-ho, és a dir, amb la més plena descausalització real.

Retrocedeix en els mecanismes de control establerts per a evitar l'efecte substitució de treballadors per aplicació de les noves figures contractuals o incentius. Destrueix els sistemes d'articulació de la negociació col·lectiva, expressió de l'autonomia d'empresaris i treballadors, minant la cobertura que els convenis sectorials representen per als treballadors de major debilitat contractual.

Aquests trets presenten un conjunt profundament desequilibrat i injust, certament agressiu com ha qualificat el Ministre d’Economia del Govern espanyol i que  no guarda relació apreciable amb la creació o el manteniment de l'ocupació (tal i com ha reconegut el ministre Montoro), pel que és conscientment ineficaç. Només pretén l'abaratiment del cost del treball i la ruptura de l'equilibri en la relació laboral col·lectiva en perjudici dels treballadors. Representa, al costat de la irrupció del sector privat en el nucli de les activitats d'ocupació i formació professional, la reculada en els mecanismes de regulació i control públics en les relacions laborals, desbordant la capacitat de la ITSS les facilitats d'actuació en frau de llei que proporcionen algunes d'aquestes novetats.

Es per tot açò que presentem per a la consideració, debat i aprovació pel Ple dels següents

ACORDS
 1.- L'Ajuntament de ­­­­Guadassuar exigeix al Govern espanyol que retire aquesta Reforma Laboral.
2.- L'Ajuntament de Guadassuar dóna suport a totes les mobilitzacions en contra de la reforma laboral promogudes des dels sindicats de treballadors.
3.- Donar trasllat d'aquests acords: a la presidència del Govern espanyol, a la Ministra de treball, als grups parlamentaris del Congrés dels diputats, als sindicats de treballadors.
4.- Atès que el Decret de reforma laboral és manifestament injust, inconstitucional i ataca principis fonamentals del Dret, l'Ajuntament de Guadassuar, fent us dels Drets democràtics bàsics que inspiren la Constitució Espanyola, i les diverses Declaracions Universals dels Drets Civils, Polítics i Socials subscrits pel Regne d’Espanya manifesta la seua intenció d'estudiar la possibilitat de proclamar-se desobedient civil pacíficament enfront d’aquesta norma, i també com la d'estudiar la possibilitat de declarar-se insubmís en la seua aplicació en totes aquelles mesures que no impliquen un sobrecost econòmic legal per a l'Ajuntament i per a la resta de la ciutadania de Guadassuar.
Guadassuar, 22 de març de 2012

Signat: Joan V Puchol Pérez

ELS AGRICULTORS VALENCIANS I LES ETT

El 29 de febrer vaig presentar a l'Ajuntament una sol·licitud d'informació sobre l'ETT que hi ha a Guadassuar: si té llicència d'activitat, per a quina activitat, quan li l'han concedit, qui li l'ha concedit.

No cal dir que a dia d'avui No m'han contestat, encara que la llei diu que tenen 10 dies per a contestar.

El nostre diputat, Joan Baldoví, resumeix en este vídeo la nostra posició.


dimecres, 28 de març del 2012

Resum Ple Extraordinari 27/03/2012


Resum de la intervenció de Compromís al Ple

L’únic punt de l’ordre del dia era l’aprovació de Pla d’ajust del govern municipal per fer front al pagament dels deutes de l’Ajuntament amb les empreses i proveïdors, a exigència del govern central.

A la comissió informativa tractàrem el tema i la informació dels deutes de l’Ajuntament de Guadassuar. Els deutes apugen a 6,5 milions d’euros. Corresponen a factures (que no ens han deixat veure) de diversos anys: una del 2001, algunes del 2004, altres del 2006, 2008, 2009, 2010 i 2011. Ens explica el regidor d’Hisenda, Vicent Estruch, un estudi que en el mateix moment ens han repartit, i per tant no havíem pogut estudiar. Amb una observació ràpida, hem pogut apreciar que es fa una previsió d’ingressos i despeses per a 10 anys, els que dura el préstec que pot concedir el govern espanyol per pagar deutes municipals. És una previsió, res més. Perquè quan executen el pressupost real mai han complit el previst. Com que cal fer un estudi més aprofundit i no tenim temps abans d’intervindre, no fem referència a dit estudi.

La meua intervenció comença preguntant si el govern municipal tenia un pla d’ajust abans del decret del govern, perquè les factures ja existien abans del decret. El regidor d’Hisenda em contesta que estaven preparant un pressupost que contemplava els deutes. La qüestió és que, de ser cert, seria la primera volta, perquè no he vist mai cap pressupost del PP que confeccionara cap pla per pagar deutes. I la prova és que hi ha deutes des del 2001.

A continuació pregunte quin serà el cost per al poble de dit pla d’ajust, perquè el préstec generarà interessos . Em contesta que 100.000 euros cada tres mesos.
Per això la meua pregunta següent és lògica: d’on van a traure eixos diners. Em contesta que al pressupost de 2012 han retallat en política social, cultura, esport...

Seguidament indique que a Compromís no ens pareix correcte que als deutes del poble s’hagen inclòs deutes que en realitat no són de l’Ajuntament, sinó de Conselleria i Diputació. Nosaltres no tenim per què pagar interessos per eixos deutes. Si qui deu els diners són eixes administracions, que s’endeuten elles. Per tant, nosaltres proposem demanar que les administracions que deuen diners a l’Ajuntament de Guadassuar ens els paguen.

A partir d’ahí em centre en el decret del govern. Perquè  deixar diners als ajuntaments per pagar els deutes és una magnífica idea. Però com ho ha fet el PP no ens pareix tan bé. És indecent que el Banc Central Europeu deixe els diners als bancs a l’1% i que ara es pretenga cobrar el préstec al 5%, amb permís del govern estatal del PP. L’estat va rescatar els bancs i ells ens ho paguen aixina? (A part d’haver comprat deute, contribuint a l’especulació sobre la prima de risc, que va arruïnar l’estat espanyol i el va posar en una situació quasi de fallida). La nostra proposta: que el govern espanyol exigisca als bancs que l’interés siga de l’1,25%.

Un altre punt del decret que no ens agrada és que dóna preferència als deutes amb empreses que hagen denunciat a l’Ajuntament o que facen una “quita”. Això només ho poden pagar les grans empreses. Les xicotetes i mitjanes empreses haurien de renunciar al 50% del deute si volen cobrar, la qual cosa és totalment injusta. Compromís demana que al decret es done prioritat per a pagar a xicotetes i mitjanes empreses.

Finalment, el problema (a part de la mala gestió i despilfarro del PP en aquests anys) se pot solucionar fent una llei de finançament local més justa per als ajuntaments, dotant-los del pressupost més d’acord amb els serveis que presten els ajuntaments, l’administració més pròxima als ciutadans i les ciutadanes. Per tant, demanem que el govern espanyol aprove una llei de finançament local que repartisca els diners d’una manera més equilibrada, ja que els ajuntament són les administracions que menys diners reben de l’estat.

Per totes eixes raons, votem en contra.

dijous, 22 de març del 2012

INTERVENCIONS DELS DIPUTATS I DIPUTADES DE COMPROMÍS


Enric Morera denuncia la manipulació de la informació sobre l’accident del metro de València. 43 morts, 47 ferits, 0 responsables.



Josep Maria Pañella: És un insult que el PP continue dilapidant els diners en grans saraos, mentre retalla serveis bàsics com la sanitat i l’educació.

Ací defén el professorat dels atacs de la Consellera d'Educació del PP, denunciant les mentides que difon:


Mónica Oltra denuncia el cas dels xiquets furtats i Cotino vol censurar la seua intervenció:


Mónica Oltra denuncia la corrupció amb els diners de la cooperació internacional i Blasco (PP) li diu “sinvergüenza”. Recentment la policia ha detingut 14 persones relacionades amb aquest cas de corrupció.



Mónica Oltra denuncia la política social del PP, que defineix com “siente un pobre en su mesa”



Joan Baldoví, diputat valencià al parlament espanyol, primera intervenció on retrata a la perfecció la situació que patim al País Valencià per un govern ineficaç i ple d’escàndols de corrupció, que ens ha dut a la quebra econòmica. El primer govern autonòmic que ha hagut de ser rescatat per l’estat, i en dos ocasions:


Joan Baldoví, sobre la reforma laboral: “Despido bueno, bonito y barato.”

 

ESTALVI ENERGÈTIC O EL TIMO DE l'ESTAMPETA?


EL QUE HAS DE SABER SOBRE EL NOU ENLLUMENAT
El govern (?) de PP de Guadassuar ha aprovat amb els seus vots canviar l’enllumenat dels carrers i places de poble per una altre més eficient i que consumisca menys per estalviar en la factura de la llum. Fins ací estem d’acord. Però el problema està en com ho volen fer i amb quins números, que al final són diners que totes i tots hem de pagar.

Primer presenten un estudi de l’enginyer municipal, al qual diuen que no li van a fer cas. De fet, ni ens van dir que existia (però investigant, Compromís ho vam poder saber). En dit estudi es fa un pressupost per a fer totes les instal·lacions necessàries per estalviar més del 40% de la factura. La inversió necessaria suposa 342.360,88 euros, de manera que amb l’estalvi de 7,6 anys la instal·lació estaria pagada. Si tenim en compte el gasto de manteniment, la inversió es recuperaria en 5,8 anys, ja que no en fa falta tant, per ser una instal·lació nova.

Però la proposta que aprova el PP és un contracte per 13 anys a raó de 200.000 euros anuals. Si fem números, això vol dir 2,6 milions d’euros en total, que és una barbaritat. I en eixe moment ens diuen que han afegit els 600.000 euros que li deuen a Iberdrola, Nexus i la Cooperativa elèctrica de Guadassuar. Tornem a fer números: la inversió i el deute sumen 942.360,88 euros. Fins a 2,6 milions que acabarem pagant, és més del doble. O siga, que com els bancs ja no es fien del nostre Ajuntament, li passen el deute a una empresa, a canvi d’uns interessos i uns beneficis, que pagarem tots i totes. En realitat es tracta d’una operació de finançamet encobert del deute, creant una factura major. Estalviar en la factura de la llum?
Finalment, en la proposta que ens van presentar volien canviar les bombetes de llum per unes noves d’inducció magnètica, mentre la proposta de l’estudi recomanava unes altres. Investigant sobre la inducció magnètica, hem sabut que els dos gran fabricants mundials (Philips i Osram) no les fabriquen. Per què deu ser? Solament vam trobar exemples de ciutats amb eixe enllumenat en països en vies de desenvolupament (Mèxic, per exemple, on es parla prou malament), però no a Europa. Per què deu ser? Els tècnics i enginyers independents consultats ens van dir que no les recomanen perquè no estan suficientment provades. No se sap quin efecte poden tenir les ondes magnètiques que generen sobre les persones, que també generen interferències elèctriques, que són molt cares, que es fabriquen a Xina, i que els comercials les intenten col·locar on poden, sobretot en països on la legislació no és molt estricta, ja que en molts casos no estan homologades.

Amb els 200.000 euros anuals que li volen pagar a l’empresa, en dos anys estaria tota la nova instal·lació pagada i en pocs anys, amb els estalvis i altres mesures, s’aniria pagant el deute. Per què el PP vol empenyar al poble amb 2,6 milions d’euros? Qui es beneficia de tot açò?

dijous, 8 de març del 2012

PER LA IGUALTAT DE GÈNERE AL TREBALL


Moció IGUALTAT DE TRACTE I D’OPORTUNITATS EN L’ÀMBIT LABORAL.


 la Llei Orgànica 3/2007, de 22 de març, planteja que el principi d’igualtat de tracte i oportunitats entre dones i homes informarà amb caràcter transversal, l’actuació de tots els poders públics, en el seu article 45 l’esmentada llei apunta que per aconseguir  la igualtat efectiva entre dones i homes s'estableix que les empreses estan obligades a respectar la igualtat de tracte i d'oportunitats en l'àmbit laboral i, amb aquesta finalitat, haurien d'adoptar mesures dirigides a evitar qualsevol tipus de discriminació laboral entre dones i homes, mesures que haurien de negociar, i si escau acordar, amb els representants legals dels treballadors i treballadores en la forma que es determine en la legislació laboral.

A nivell autonòmic la llei 9/2003, de 2 d’abril en el títol III, Igualtat i Administració Pública en l’art.46 diu que en cas d’empat en la puntuació obtinguda per dos o més empreses a les quals haguera correspost la màxima puntuació tindran preferència els licitadors que amb una solvència  tècnica presenten un pla d’igualtat prèviament aprovat per qualsevol administració pública o òrgan competent.
En el cas de les empreses de més de dos-cents cinquanta treballadors, les mesures d'igualtat que es refereix la llei orgànica, haurien de dirigir-se a l'elaboració i aplicació d'un pla d'igualtat que haurà de ser, així mateix, objecte de negociació en la forma que es determine en la legislació laboral.
Sense perjudici de l'enunciat anteriorment, les empreses haurien d'elaborar i aplicar un pla d'igualtat quan així s'establisca en el conveni col·lectiu que siga aplicable, i en els termes previstos en el mateix.
Però ara nosaltres li plantegem que demostre un poc més el seu compromís en aquest sentit i ja que l’Ajuntament de Guadassuar efectua contractacions amb empreses que es troben en aquestos supòsits. És per això que aquest regidor presenta la següent
PROPOSTA D'ACORD

1.-Que als Plecs de Condicions Tècniques i Administratives que determinen les condicions de les contractacions a efectuar per l’Ajuntament de Guadassuar, amb empreses de més de 250 treballadores i treballadors, aquestes estiguen obligades a respectar la igualtat de tracte i d’oportunitats en l’àmbit laboral mitjançant la presentació d’un pla d’igualtat aprovat prèviament a la licitació.

Guadassuar, a 29  de febrer de 2012


Joan V. Puchol  Pérez
Regidor de COMPROMÍS

EN DEFENSA DE l'AGRICULTURA VALENCIANA


Com que ja tenim Consell Local Agrari, després de molts anys, he presentat la primera proposta. La declaració de zona catastròfica per les gelades es va consensuar entre tots els grups polítics, per tant no ha fet falta presentar-la.

PROPOSTA
El nou Acord d'Associació entre la Unió Europea i el Marroc, aprovat pel Parlament Europeu i el Marroc, liberalitza totalment l'entrada de taronges i hortalisses procedents del regne alauita i augmenta el contingent de clementines als mercats europeus. L'acord millora les condicions d'accés als mercats europeus de determinades fruites i hortalisses marroquines que són competència de les nostres, la qual cosa suposa majors dificultats en el futur per als productors de la Comunitat Valenciana.

Aquest acord contempla la liberalització total dels intercanvis, excepte per a sis productes sensibles (clementines, tomaques, carabassons, cogombres, maduixes i alls) i la reducció del 30% del preu d'entrada a la Unió Europea per a les bresquilles, albercocs, nectarines i raïm de taula. Suprimeix així les barreres aranzelàries per a les taronges del Marroc i altres hortalisses, a més d'augmentar el contingent d'entrada d'alguns productes considerats sensibles com les clementines en un 35%, de les tomaques un 39%, dels carabassons un 100%, del cogombre un 173% i de l'all un 50%.  S'opta per la liberalització del comerç agrícola amb el Marroc sense realitzar cap estudi de l'impacte econòmic per als productors europeus de fruites i hortalisses ni preveure tampoc mesures de compensació per les conseqüències d'aquest acord.

És per això que proposem al Consell Local Agrari que eleve al Ple de l’Ajuntament aquesta
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ:

1.-El Consell Local Agrari i L’Ajuntament de Guadassuar rebutgen el nou acord d'Associació entre la Unió Europea i el Marroc al ser clarament perjudicial per a l’agricultura valenciana per la dura competència difícil de mantenir per als nostres agricultors per la falta de respecte al medi ambient i els costos de mans d'obra com a elements principals en la competència deslleial dels productes del Marroc i reclama el reconeixement i el respecte dels drets sindicals i l'aplicació d'una política proactiva de lluita contra el treball infantil com alguns dels requisits necessaris per a la ratificació d'un acord comercial amb el Marroc.
2.- El Consell Local Agrari i L’Ajuntament de Guadassuar demanen a Les Corts valencianes que exigisquen a la Unió Europea, en cas de mantenir en vigor aquest acord, que calculen els danys que es fan a l’agricultura valenciana i que aproven les indemnitzacions corresponents.
3.-El Consell Local Agrari i L’Ajuntament de Guadassuar insten al Govern Valencià, al Govern de l’Estat Español i al Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient a dur a terme totes les accions necessàries per a defendre l’agricultura valenciana de les contínues agressions realitzades des de la Unió Europea.
4.-Aquest acord es posarà en coneixement de la Presidència del Consell de la Generalitat Valenciana; de la Conselleria d’Agricultura de la Comunitat Valenciana; de la Presidència del Govern de l’Estat Espanyol; del Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient i de la Presidència de la Unió Europea.


Guadassuar, a  29 de febrer de 2012


Joan V. Puchol Pérez
Regidor de Compromís