En Joan V. Puchol
Pérez, Portaveu del Grup Municipal
BLOC-COMPROMÍS en l’Ajuntament de Guadassuar, presenta la següent
MOCIÓ
La
reforma laboral que acaba d'imposar el Govern, aprovada amb el Reial Decret del
passat 12 de febrer, és la manifestació acabada del pensament conservador en la
matèria: lluny de constituir, com proclama, un equilibri de condicions, és
l'expressió d'un nou i greu desequilibri entre empresaris i treballadors, que
poc té a veure amb el foment de l'ocupació, i molt amb l'establiment d'un nou i
injust marc de relacions laborals en les quals l'empresari reforça la seua
hegemonia a costa de reduir la intervenció dels treballadors i dels poders
públics.
És un
atac frontal als principis que inspiren la Constitució Espanyola
i per tant podem afirmar sense por a equivocar-nos que el Partit Popular ha
trencat el consens constitucional. Així mateix i per si això no fóra poc, vulnera un dels principis generals del dret,
segons el qual els pactes entre les parts, és a dir, els contractes estan per a
complir-se i no es poden deixar el seu compliment o no a la lliure voluntat
d'una de les parts, en aquest cas, l'empresari.
Així:
consagra la privatització dels serveis de col·locació, en mans de les ETT
(Empreses de Treball Temporal), col·locant al servei públic d'ocupació estatal
en situació de subsidiarietat. Reforça definitivament el paper del sector
privat en la formació professional, col·locant fins i tot a les empreses de
formació en l'àmbit de decisió de la planificació en la matèria. No aborda en
absolut, a pesar de la seua declaració d'intencions, el problema bàsic del
nostre mercat de treball, que és la inestabilitat i la temporalitat. Ans al
contrari, la fomenta alhora d'eliminar les limitacions al contracte de formació
i aprenentatge, posant de nou a l'ordre del dia la possibilitat d'actuació
fraudulenta, al poder perpetuar en la pràctica aquests contractes sense
garantia alguna que la formació siga real, al no realitzar-se en l'empresa, i
tot això amb enormes dificultats de control.
Així
mateix, introdueix un període de prova d'un any en els contractes “de suport
als emprenedors”, que, de fet, desnaturalitza la seua denominació d'indefinits.
Amb independència de la més que dubtosa legalitat d'un període de prova tan
dilatat, el que realment s'instaura és un nou model de contracte temporal per
màxim d'un any, en el qual, podent renunciar posteriorment als beneficis
fiscals o de seguretat social, l'empresari no té obligació alguna de caràcter
indemnitzatori (i tot això, en el cas que hi haguera capacitat de control per
part de la Inspecció
de Treball i de Seguretat Social (ITSS), la qual cosa resulta ben dubtosa). I
naturalment, el treballador perd tota capacitat de reclamació pels
incompliments legals de l'empresari, la qual cosa extrema més, si hi cap,
l'abús.
Per
altra banda, introdueix elements de flexibilitat interna (supressió de les
categories professionals, extensió de les causes per despenjar-se dels convenis
sectorial o provincial donant prioritat als convenis d'empresa, possibilitat de
realització d'hores extraordinàries en treballs a temps parcial, lliure
disposició per l'empresari com irregular d'almenys el 5% de la jornada de
treball, etc…) que no es compensen amb mecanismes de participació dels treballadors
i els seus representants en l'empresa ni amb elements de control públic per a
impedir l'abús. Inclús, limitant la prorrogació dels convenis, afavoreixen que
l’empresari no negocie i prenga les decisions unilateralment.
Per
si això no fóra poc, redueix la indemnització per acomiadament improcedent a 33
dies per any i a un límit de 24 mensualitats per a tots els contractes
indefinits a subscriure a partir de la seua entrada en vigor i, en una cabriola
jurídica, aplica també aquesta rebaixa a partir d'aquest moment als contractes
vigents amb anterioritat. Però si l’acomiadament és “objectiu”, la
indemnització és només de 20 dies per any i un màxim de 12 mensualitats, amb
l’agreujant que tots els acomiadaments es consideren “objectius” a excepció que
el treballador prove el contrari.
Aquesta
és la fórmula triada per a reduir la “dualitat” del mercat de treball. Enfront
del control del frau en la contractació temporal, es tria la reducció de la
indemnització. Elimina els salaris de tramitació en el cas d'acomiadament
improcedent sense readmissió.
Suprimeix
l'autorització administrativa per a les suspensions de contracte, reduccions de
jornada i acomiadaments col·lectius (Expedients de Regulació d’Ocupació), en
línia també amb les antigues reivindicacions patronals que des de fa temps han
pretés (i ara aconseguit) desplaçar als poders públics de les seues decisions
d’acomiadar a les persones per raons econòmiques (que flexibilitza fins al
paroxisme, a l'establir períodes trimestrals amb molt difícil control),
organitzatives o productives. En particular, el paper de la ITSS queda reduït a un mer
control formal i procedimental.
I les
causes per a que l’acomiadament siguen objectives es fan tan laxes que el
treballador queda totalment desprotegit. Criteris com la no acceptació d’un
trasllat del lloc de treball, l’absentisme laboral tenint en compte el criteri
de les mútues (es torna a afavorir el sector privat), créixer els ingressos més
lentament o preveure perdudes poden fer arribar a la paradoxa de acomiadar
“objectivament” treballadors tenint més beneficis.
A més
a més, l’empresari podrà rebaixar els sous dels seus empleats apel·lant a
termes també laxes com “competitivitat”. Això, unit a l’ampliació dels
contractes de formació que precaritzen als joves, els treballs socials per
aturats, les bonificacions i exempcions en la Seguretat Social
que exclouen a una part dels treballadors i condemna el sistema públic, és un
atac directe al sistema del benestar.
El
Decret a més, obri la possibilitat d'acomiadaments col·lectius en les
Administracions Públiques, al considerar dificultats pressupostàries com causa
econòmica, la qual cosa obri la veda per a la massiva reducció de personal
laboral en tots els seus àmbits amb la simple plasmació pressupostària de la voluntat
política de fer-ho, és a dir, amb la més plena descausalització real.
Retrocedeix
en els mecanismes de control establerts per a evitar l'efecte substitució de
treballadors per aplicació de les noves figures contractuals o incentius.
Destrueix els sistemes d'articulació de la negociació col·lectiva, expressió de
l'autonomia d'empresaris i treballadors, minant la cobertura que els convenis
sectorials representen per als treballadors de major debilitat contractual.
Aquests
trets presenten un conjunt profundament desequilibrat i injust, certament
agressiu com ha qualificat el Ministre d’Economia del Govern espanyol i
que no guarda relació apreciable amb la
creació o el manteniment de l'ocupació (tal i com ha reconegut el ministre
Montoro), pel que és conscientment ineficaç. Només pretén l'abaratiment del
cost del treball i la ruptura de l'equilibri en la relació laboral col·lectiva
en perjudici dels treballadors. Representa, al costat de la irrupció del sector
privat en el nucli de les activitats d'ocupació i formació professional, la
reculada en els mecanismes de regulació i control públics en les relacions
laborals, desbordant la capacitat de la
ITSS les facilitats d'actuació en frau de llei que
proporcionen algunes d'aquestes novetats.
Es per tot açò que presentem per a la consideració, debat
i aprovació pel Ple dels següents
ACORDS
1.- L'Ajuntament de Guadassuar exigeix al
Govern espanyol que retire aquesta Reforma Laboral.
2.- L'Ajuntament de Guadassuar dóna suport a
totes les mobilitzacions en contra de la reforma laboral promogudes des dels
sindicats de treballadors.
3.- Donar trasllat d'aquests acords: a la
presidència del Govern espanyol, a la Ministra de treball, als grups parlamentaris del
Congrés dels diputats, als sindicats de treballadors.
4.- Atès que el Decret de reforma laboral és manifestament injust,
inconstitucional i ataca principis fonamentals del Dret, l'Ajuntament de
Guadassuar, fent us dels Drets democràtics bàsics que inspiren la Constitució Espanyola,
i les diverses Declaracions Universals dels Drets Civils, Polítics i Socials
subscrits pel Regne d’Espanya manifesta la seua intenció d'estudiar la
possibilitat de proclamar-se desobedient civil pacíficament enfront d’aquesta
norma, i també com la d'estudiar la possibilitat de declarar-se insubmís en la
seua aplicació en totes aquelles mesures que no impliquen un sobrecost econòmic
legal per a l'Ajuntament i per a la resta de la ciutadania de Guadassuar.
Guadassuar, 22 de març de 2012
Signat: Joan V Puchol Pérez